Fa des de 2015 que fotografie falleres. Més de 1.600 sessions. I encara em trobe gent, dins i fora de València, que no sap molt bé què són les Falles més enllà del foc i del soroll. Esta guia és la meua manera de contar-ho: sense enciclopèdia, amb el que he aprés mirant a través de la càmera, i amb les dades comprovades on fan falta. Si busques una sessió de fotos, ací. Si busques entendre la festa, continua llegint.
Què són les Falles
Les Falles són la festa gran de València. Cada any, de l'1 al 19 de març, la ciutat s'ompli de monuments de cartó, fusta i suro —les falles— fets de figures satíriques anomenades ninots, que es planten als carrers i es cremen la nit de Sant Josep. Al voltant d'eixe foc hi ha pólvora cada dia, música de banda, flors per a la Mare de Déu i centenars de milers de persones vestides amb la indumentària tradicional valenciana.
No és una festa de turistes: és una festa de barris. Només a la ciutat de València hi ha prop de 400 comissions falleres i més de 120.000 fallers censats; a tota la Comunitat Valenciana se celebren en més de 160 municipis, amb unes 800 comissions i uns 200.000 fallers i falleres. Des del 30 de novembre de 2016 són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, i des de 1965, Festa d'Interés Turístic Internacional.
L'origen
La paraula ve del llatí facula, torxa. L'explicació més repetida sobre l'origen és la dels fusters: la vespra de Sant Josep, el seu patró, cremaven al carrer les serradures i els trastos vells del taller, i amb ells els parots, els suports de fusta on penjaven el cresol per a treballar a l'hivern. En allargar-se els dies ja no feien falta, i l'enginy popular va acabar donant-los forma humana. D'ací al ninot hi ha un pas.
La primera referència documentada a «una falla» està en un protocol notarial del 19 de març de 1777, al carrer de Sant Narcís. Des de 1848 hi ha publicacions contínues sobre la festa. A mitjan segle XIX, amb Josep Bernat i Baldoví, naix el llibret, el fullet satíric que explica cada falla, i amb ell la crítica social que continua sent l'ànima dels monuments.
La festa ha sobreviscut a tot: es va suspendre en 1886, en 1898, durant la Guerra Civil (1937–1939) i en 2020 per la pandèmia; en 2021 es va celebrar en setembre. En 1939 es va crear la Junta Central Fallera, que l'organitza des de llavors junt amb l'Ajuntament.
El calendari
Les Falles no són cinc dies: són tot un any que es concentra en març. Estos són els moments que cal conéixer:
- La Crida. L'últim diumenge de febrer, des de les Torres de Serrans, la Fallera Major de València crida la ciutat a la festa. El primer pregó va ser en 1931; es diu Crida des de 1951 i es fa a les Torres des de 1954. Des d'eixe acte, «estem en Falles».
- L'Exposició del Ninot. Des de 1934, cada comissió exposa un ninot de la seua falla i el públic vota quin se salva del foc: el ninot indultat, que passa al Museu Faller. Hui se celebra al Museu de les Ciències, amb uns 800 ninots.
- Les mascletades. De l'1 al 19 de març, cada dia a les 14:00 a la plaça de l'Ajuntament: un disparament de pólvora pensat per a sentir-se al pit més que per a veure's.
- La plantà. Les falles infantils han d'estar plantades el 15 de març i les grans el 16 a les huit del matí. Des d'eixe moment, la ciutat és un museu a l'aire lliure.
- L'Ofrena. Els dies 17 i 18, totes les comissions desfilen fins a la plaça de la Mare de Déu per a oferir flors a la Mare de Déu dels Desemparats. Els rams formen el seu mantell sobre una estructura de 15 metres. Se celebra des de 1945 i és l'acte en què més es veu la indumentària: desenes de milers de falleres i fallers vestits alhora.
- La Nit del Foc. La nit del 18 al 19, el gran castell de focs artificials de la festa.
- La cremà. El 19 de març, Sant Josep, es cremen totes les falles: les infantils a partir de les 22:00 i les grans a mitjanit; la de l'Ajuntament tanca la festa a la una. Un any de treball convertit en cendra en minuts. I l'endemà, a començar la següent.
Un detall que interessa si vols fotos: jo no treballe la setmana fallera. Eixos dies els visc com qualsevol faller, i les sessions es fan la resta de l'any, amb calma i amb llum.
La falla i la comissió
Una falla és el monument: una composició de ninots, normalment al voltant d'una figura central de diversos metres, que conta una història amb ironia. La fan els artistes fallers als seus tallers durant mesos, i cada any competix per secció; les nou majors formen la Secció Especial. Cada falla gran té la seua falla infantil al costat.
Una comissió és la gent. Cada falla l'alça una associació de veïns, famílies i amics d'un barri o d'un carrer, que paga el seu monument, organitza els seus actes i viu al voltant del casal tot l'any. A la comissió està tot el que de veritat sosté la festa: la Fallera Major i la Fallera Major Infantil de la falla, el president, les corts, la banda, els sopars, les revetles. Quan fotografie una fallera, quasi sempre estic fotografiant també la seua comissió.
La fallera i el faller
Una fallera és una dona que pertany a una comissió fallera. Ni més ni menys: no cal ser Fallera Major ni tindre cap càrrec. S'és fallera per pertànyer, per vestir-se, per desfilar en l'Ofrena, per viure la festa des de dins. El mateix un faller. N'hi ha de totes les edats, des de falleres infantils que a penes caminen fins a iaies que fa seixanta anys que estan en la mateixa falla.
Això és el que jo fotografie. No els actes, no els monuments: la persona amb el seu vestit, al carrer, amb la llum que hi ha. Deu anys fent només això t'ensenyen que cada fallera porta el vestit d'una manera distinta, i que la foto bona és la que el respecta.
La indumentària
El vestit de valenciana —el que la majoria anomena vestit de fallera— no és una disfressa ni un uniforme: és indumentària històrica. Naix de la roba de les llauradores valencianes i adopta com a referència el segle XVIII, l'època de més esplendor de la seda a València. Hi ha dos estètiques: la del segle XVIII, de màniga estreta fins al colze, i la del XIX, de màniga curta i bufada, el farolet.
Les seues peces principals: el cosset i la falda, quasi sempre de seda; la manteleta sobre els muscles; el davantal; i les joies, fetes a mà per un orfebre: arracades, la joia de pit i les agulles que subjecten el pentinat. El pentinat és inconfusible: un monyo darrere i dos rodets als costats, amb les seues tres pintes. I les sabates, folrades amb la mateixa tela que el vestit.
El teixit rei és l'espolí: seda teixida a mà, sovint amb fil d'or o de plata, amb motius florals. És el que fa que un vestit de fallera estiga entre els vestits regionals més cars d'Espanya: un espolí partix d'uns 3.000 euros. La fàbrica Garín, fundada en 1820 i hui a Montcada, és la referència històrica d'este teixit.
L'home vist saragüells, la peça més antiga (pantaló ample que ja apareix en textos àrabs del segle X), o torrentí, de pantaló ajustat i jupetí, amb mocador al cap. Per a la càmera, el vestit és un repte: brocat, brillantor, volum i color que no responen igual que un vestit de nit. Per això només treballe amb llum natural: és l'única que el tracta bé.
Fallera Major i Fallera Major Infantil
La Fallera Major és la màxima representant d'una comissió durant un any: la cara de la seua falla en cada acte, des de la Crida fins a la cremà. Cada falla tria la seua, i al seu costat, la Fallera Major Infantil, que representa els xiquets de la comissió. És un any que es recorda tota la vida, i per això quasi totes es fan fotos per al llibret, el cartell i el record.
Per damunt de totes està la Fallera Major de València, triada entre les falleres de tota la ciutat. El càrrec existix des de 1931 (es va dir Reina Fallera fins a 1933); la primera va ser Ángeles Algarra. La Fallera Major Infantil de València existix des de 1941. Cada una té una Cort d'Honor de dotze falleres, i les tretze candidates finals es trien entre les preseleccionades per sectors. És la fallera que pronuncia la Crida i presidix cada acte oficial de la festa.
Sessió de fotos per a Fallera Major Sessió de fotos per a Fallera Major Infantil
El Quadre d'Honor
Junt amb la Fallera Major de cada comissió sol haver-hi un grup de falleres que l'acompanyen durant el seu any: el Quadre d'Honor (en algunes falles, Cort d'Honor). Són les que van al seu costat en l'Ofrena, en les presentacions i en cada acte de la falla. Fotografiar un Quadre d'Honor és una de les sessions més boniques i més difícils: dotze vestits distints, dotze persones, una sola llum.
Fogueres i Magdalena: les festes germanes
València no és l'única. A Alacant, les Fogueres de Sant Joan planten els seus monuments en juny i els cremen la nit del 24, la de Sant Joan, amb la banyà dels bombers regant el públic. La festa es va institucionalitzar en 1928 gràcies a José María Py, i des de 1932 té la seua màxima representant: la Bellea del Foc, triada entre les bellees de les prop de 90 comissions de la ciutat. El vestit és el d'alacantina.
A Castelló, les Festes de la Magdalena commemoren el trasllat de la ciutat des del Castell Vell a la plana, en 1251–1252. Duren nou dies des del tercer dissabte de Quaresma, arranquen amb la Romeria de les Canyes i els seus monuments són les gaiates, escultures de llum de cinc o sis metres. Des de 1945 tenen Reina de les Festes i Dames de la Ciutat; des de 1971, Reina Infantil. Són Festa d'Interés Turístic Internacional des de 2010.
Una Bellea del Foc o una Reina de la Magdalena encara no les he fotografiades. Ho dic tal com és, i m'encantaria que la primera fores tu.
Sessió per a la Bellea del Foc Sessió per a la Reina de la Magdalena
Glossari faller
- Casal
- El local de la comissió. La casa de la falla durant tot l'any.
- Crida
- Acte d'obertura de les Falles, l'últim diumenge de febrer, a les Torres de Serrans.
- Cremà
- La crema de les falles, la nit del 19 de març.
- Despertà
- Cercavila de matinada amb coets i música per a despertar el barri.
- Espolí
- Teixit de seda teixit a mà amb motius florals; el més valorat per al vestit.
- Llibret
- Publicació de cada comissió que explica la seua falla en vers satíric.
- Mascletà
- Disparament diürn de pólvora de gran intensitat sonora. A València, cada dia a les 14:00 de l'1 al 19 de març.
- Ninot
- Cada una de les figures que componen una falla.
- Ninot indultat
- El ninot que el públic salva del foc per votació; es conserva al Museu Faller.
- Plantà
- El muntatge de la falla al carrer.
- Rodets
- Els dos monyos laterals del pentinat de fallera.
- Secció Especial
- La categoria de les falles grans amb més pressupost; actualment, nou.
Preguntes freqüents sobre les Falles
Quan són les Falles?
De l'1 al 19 de març, tots els anys. Els dies grans són del 15 al 19, i la festa s'obri oficialment amb la Crida, l'últim diumenge de febrer.
Què és una fallera?
Una dona que pertany a una comissió fallera i participa en la festa vestida amb la indumentària tradicional valenciana. No cal cap càrrec: s'és fallera per pertànyer a una falla.
Quina diferència hi ha entre una fallera i una Fallera Major?
Totes les Falleres Majors són falleres, però no al revés. La Fallera Major és la representant de la seua comissió durant un any, triada per la mateixa falla. La Fallera Major de València és la representant de tota la ciutat.
Què és la Fallera Major Infantil?
La xiqueta que representa els fallers infantils d'una comissió durant un any, al costat de la Fallera Major. La de València es tria entre les de tota la ciutat i existix des de 1941.
Per què es cremen les falles?
Perquè la festa naix del foc: de les fogueres amb què els fusters netejaven els seus tallers la vespra de Sant Josep. Cremar el monument és tancar l'any i purificar per a començar el següent. Només se salva un ninot per votació popular, el ninot indultat.
Quant costa un vestit de fallera?
Depén del teixit. Un vestit d'espolí, seda teixida a mà, partix d'uns 3.000 euros sense comptar les joies; amb altres teixits és més assequible. Moltes falleres hereten peces o les lloguen.
Es pot visitar València en Falles sense ser faller?
Sí: la mascletà, l'Exposició del Ninot, els monuments plantats al carrer, l'Ofrena i la cremà són públics i gratuïts. Només els actes interns de cada comissió són per als seus membres.
I ara que saps el que hi ha darrere del vestit…
…ja saps també per què no el fotografie en un estudi. Si eres fallera, faller, Fallera Major o tens una filla que ho serà, conta'm què tens al cap.
Reservar una sessióFonts
Les dades d'esta guia procedixen de fonts públiques i contrastades. Si trobes un error, escriu-me i el corregisc.
- Ministerio de Cultura — Las Fallas, incluidas por la UNESCO en la Lista Representativa del Patrimonio Cultural Inmaterial (30/11/2016)
- UNESCO — Valencia Fallas festivity, Representative List 2016
- Junta Central Fallera — fallas.com
- Ayuntamiento de València — Censo fallero
- Visit València — Exposición del Ninot
- Visit València — El Ninot Indultat
- 7 Televalencia — Historia de la Crida
- 7 Televalencia — Así nació la Ofrenda de flores
- Guía Repsol — El espolín fallero y la fábrica Garín
- Wikipedia — Fallas de Valencia
- Wikipedia — Fallera mayor de Valencia
- Wikipedia — Indumentaria tradicional de la Comunidad Valenciana
- Wikipedia — Hogueras de San Juan
- Wikipedia — Fiestas de la Magdalena
- Generalitat Valenciana — Fiestas de Interés Turístico Nacional e Internacional
Crèdits de les imatges
Les fotografies de falleres són meues. Les dels actes de la festa procedixen de Wikimedia Commons, amb llicència lliure, i se citen amb l'autor:
- Fallas 2023 - 2023-03-18 - Plaza Ayuntamiento - Mascletà 54 — Rafa Esteve, CC BY-SA 4.0
- Fallas2017 18 Museo Fallero — Rafa Esteve, CC BY-SA 4.0
- La Crida a partir de este acto estamos en Fallas f1 — Vicente Mocholi Grau, CC BY-SA 4.0
- Fallas 2024 - 2024-03-18 Ofrena 01 — Rafa Esteve, CC BY-SA 4.0
- FallasValencia2019 - Nit de la Cremà 04 — Rafa Esteve, CC BY-SA 4.0
- Plantà Falla Bailén-Xàtiva 2025 MMXXV 06 — Francesc Fort, CC BY-SA 4.0
- Florida Portazgo Primer premi Fogueres 2026 — Ottolovesu, CC0
- Las Gaiatas, símbolos de las fiestas de la Magdalena de Castellón de la Plana — Juan Emilio Prades Bel, CC BY-SA 4.0